BIVA posa en valor la cooperació territorial com a motor d’innovació en salut al BNEW 2026
La taula rodona, celebrada en el marc de la Barcelona New Economy Week, va abordar el potencial del territori per generar projectes d’innovació en l’àmbit de la salut i les ciències de la vida.
BIVA va participar aquest dimarts, 6 d’octubre, en la Barcelona New Economy Week (BNEW) 2026, en el marc d’una taula rodona dedicada al paper de la cooperació territorial en la generació de projectes d’innovació en salut i ciències de la vida.
La sessió, titulada BIVA: Connecting Innovation with Health & Life Sciences, va reunir representants de l’Ajuntament de Sant Cugat, Sant Cugat Empresarial, Ferrer, Grifols i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) per reflexionar sobre com connectar les capacitats empresarials, acadèmiques, científiques i institucionals del territori per impulsar iniciatives conjuntes.
Un ecosistema connectat per generar oportunitats
BIVA neix de la voluntat de connectar les capacitats empresarials, acadèmiques, científiques i institucionals que conviuen a Sant Cugat i al seu entorn. L’objectiu és transformar aquest potencial en projectes compartits que generin impacte econòmic i social.
Durant la sessió, Albert Salarich, regidor d’Empresa, Innovació i Internacionalització de l’Ajuntament de Sant Cugat, va destacar que BIVA parteix d’una realitat territorial consolidada, amb una elevada concentració d’empreses, universitats, hospitals i centres de recerca. En aquest sentit, va posar en valor la necessitat de connectar aquests agents i treballar conjuntament en àmbits com el talent, les infraestructures, la transferència tecnològica i el posicionament internacional.
Des de la perspectiva empresarial, Jaume Vivas, expresident de Sant Cugat Empresarial, va remarcar la importància d’incorporar les empreses des de l’inici dels processos d’innovació per garantir que els projectes puguin arribar al mercat i generar un impacte real.
En la mateixa línia, Óscar Pérez, responsable d’R+D i desenvolupament de negoci de Ferrer, va destacar que cap organització disposa per si sola de tot el coneixement científic, el talent i les capacitats necessàries per innovar. La col·laboració permet connectar les necessitats mèdiques amb el coneixement i els recursos necessaris per desenvolupar solucions que arribin als pacients.
De la recerca a solucions amb impacte en els pacients
Un dels principals reptes identificats durant el debat va ser superar els models tradicionals en què la recerca, l’activitat empresarial i les necessitats assistencials avancen de manera separada. La proposta passa per identificar els reptes des de l’inici i implicar els agents més adequats en cada fase del procés d’innovació.
En aquest sentit, Ester Calvo, professora de la UIC i subdirectora del programa VINCat, va posar en valor el paper de les universitats i dels centres sanitaris en la identificació de necessitats reals, el desenvolupament de possibles solucions i la seva validació. Aquesta col·laboració permet establir un circuit de treball més integrat entre la recerca, la indústria i l’assistència sanitària.
Marta Príncep, vinculada a l’àmbit d’innovació externa de Grifols, va destacar també el potencial de combinar les ciències de la vida amb disciplines com la intel·ligència artificial per obrir noves possibilitats de recerca i diagnòstic.
Com a exemple, va presentar el projecte Chronos, que aplica intel·ligència artificial a l’anàlisi de mostres plasmàtiques per identificar patrons associats a la malaltia de Parkinson. Una iniciativa que il·lustra com la combinació de coneixement biomèdic i tecnologia pot contribuir a avançar en la detecció de malalties.
Talent, especialització i resultats concrets
La capacitat d’atraure i retenir talent és un altre dels factors clau per consolidar un ecosistema innovador. Sant Cugat disposa d’una concentració d’empreses, centres acadèmics i infraestructures científiques que pot afavorir la generació de noves oportunitats professionals i empresarials.
Els participants van coincidir, però, que disposar d’aquests recursos no és suficient. Cal definir prioritats compartides, identificar reptes concrets i impulsar projectes amb objectius clars, capacitat d’execució i resultats mesurables.
En aquesta línia, es va posar de manifest la importància de superar les dinàmiques de treball aïllades i avançar cap a una col·laboració transversal entre els diferents agents de l’ecosistema. BIVA es planteja així com un espai per facilitar aquestes connexions i convertir-les en iniciatives amb un impacte tangible.
Una mirada europea per reforçar l’ecosistema local
La dimensió internacional també forma part d’aquesta estratègia. El projecte europeu HEALTH CITIES, liderat per l’Ajuntament de Sant Cugat en el marc del programa Interreg Europe, permet conèixer experiències d’altres ecosistemes europeus de salut i ciències de la vida, compartir aprenentatges i identificar actuacions que puguin contribuir a millorar les polítiques locals.
L’experiència d’ecosistemes com Medicon Valley, a l’entorn de Copenhaguen i Malmö, ofereix referents per analitzar com la cooperació entre empreses, institucions acadèmiques i administracions pot reforçar la competitivitat del sector.
Amb aquesta participació al BNEW 2026, BIVA continua donant visibilitat al potencial de l’ecosistema de Sant Cugat i al seu model de cooperació, basat en la connexió entre els diferents agents del territori per impulsar projectes d’innovació, generar noves oportunitats i contribuir al desenvolupament de la salut i les ciències de la vida.
Qui promou l’Aliança per a la innovació
L’aliança està formada per entitats públiques locals i d’àmbit català, centres d’innovació empresarial de diferents sectors, associacions empresarials i universitats i centres tecnològics i científics del territori.
